La caixa primigènia

Ja tinc la clau. Dues setmanes després he conseguit el meu propòsit. L'edifici s´ha restaurat amb paciència i estudi. Necesitarà modificacions constants per encabir tot el que la meva maltreta però encara efectiva ment hi vulgui desar.

Tota obra es basa en una serie de conceptes o idees inicials. Aquesta construcció no escapa a aquest precepte. El motiu principal, com el seu nom suggereix, es personal. Sempre he estat força oblidadís i tinc la sensasió que he deixat escapar moltes bones idees pel simple fet de no disposar d'un espai físic, mental o virtual on enmagatzemar-les.

 

Amb l'ajut físic de la meva petita llibreta i el nou magatzem virtual podré salvar un bon percentatge d'estupideses que de tant en tant em venen i sé'n van. Així sempre podré revisar-les i veure'n la seva vàlua o recordar i enfotre'm d'allò que vaig pensar.

La raó secundària és permetre l'entrada al magatzem a tot xafarder amb potes que ho vulgui. La porta és oberta.